Després de la tempesta ve la calma, és una cosa que sempre escoltem i és una gran veritat. Quan travessem per un període de conflicte extrem i ens sentim ja cansats de patir una determinada situació, hem de fer un alt i pensar ... Què va ser el que em va portar a passar per tot això? ... És quan ens hem d'aturar i deixar d'alçar la veu desenfrenadament per al cap escoltar.

La Veu de Déu es percep dolçament a l'interior del nostre cor, Ell que fa de tot esdeveniment de la nostra vida l'oportunitat per poder-se apropar a nosaltres, és clar que Déu no ens parla a la força, Ell ens parla sempre però nosaltres no li sabem escoltar o no l'escoltem perquè ens abotagan nostres propis conceptes de les coses.

I és quan succeeixen aquests moments tan complicats i de vegades dolorosos quan Jesús ve al nostre anomenat, ja que només així som capaços de sentir-lo de veritat.

Les grans tempestes de la nostra vida han de servir per replantejar-nos, què estem fent amb la nostra vida?, Cap a on ens dirigim?

Després de la Tempesta pot arribar la calma, les situacions poden canviar, els éssers humans sempre estem canviant, encara sense adonar-nos, però Déu és aquest amic eficaç que és el mateix d'ahir avui i pels segles dels segles, aquell que mai ens falla ni decep!

Moltes vegades hem sentit nostre cor abatut per una frase dita amb maldat o sense reflexió, les paraules tenen la violència de deslligar tempestats quan són llançades amb menyspreu, indiferència, odi o rancor, per això meditem abans de parlar i fem de la nostra boca una font per on brollin aigües dolces i no amargues .

Hi ha actes que cometem sense pensar i que són objecte de mala interpretació parell part d'algú que es veu ofès o trencat per aquest motiu, descobrim el nostre caràcter i siguem conscients que hem de ser responsables del que diem i fem,
Si hem ofès a algú d'alguna manera justa o injusta és millor que sapiguem trobar el moment oportú per demanar-ens entengui i sàpiga disculpar, això ens omplirà immediatament de pau i llum interior.

La Bíblia ens relata que Pedro va preguntar a Jesús, Senyor quantes vegades hem de perdonar? I Jesús emfàticament li va respondre ... Fins a 70 vegades 7!, Això no ho va dir com un nombre exacte sinó que es va voler dir ... Tantes vegades com sigui necessari per estar en pau amb vós mateix i amb el teu proïsme.
Res d'això es pot aconseguir sense Jesús perquè no ens referim a un perdó fingit sinó donat de tot cor. El perdó és l'única manera de donar punt final a una discussió sense sentit, el perdó és una forma dolça de dir-li a Jesús que ens esforcem a seguir encara que ens costi molt, el perdó és la porta que condueix a la calma i assossec infinits.

Entre la depressió existeix un motivador comú ... La infinita sensació o certesa de solitud, la persona deprimida considera un fet el que ningú es preocupi o li doni atenció a la seva situació sigui quina sigui, no necessàriament s'ha d'estar travessant un problema per necessitar el consell d'un amic .

Qui és un amic?, Aquell que abans que res sap aconsellar i sobretot escoltar, estem envoltats de persones que repeteixen un discurs molt llarg sobre tot el que els fastigueja al llarg de la seva rutina diària, si dediquem més temps a escoltar, comprendre, callar abans de parlar, estarem fent un pas significatiu en ajuda del que pateix de depressió. La persona deprimida pot ser qualsevol de nosaltres, i qui no necessita de la paraula dòcil i fiable d'un bon amic. Recordem les sàvies paraules de Jesús quan ens va dir ... "Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat", sent Jesús l'exemple a seguir, no podem menys que tornar menys xerraires però més comprensius i afables els uns amb els altres, això és fer alguna cosa que ens agradaria segurament que facin per nosaltres sempre!

Escoltar és donar amor al nostre proïsme, ja que li estem donant alguna cosa molt valuós, el nostre temps i estimació.
Escoltar és la forma més dolça de abraçar al nostre semblant d'una forma tendra i càlida.

La prioritat d'un Verdader Cristià no és altra que posar al Senyor al capdavant del timó de la seva vida en tot moment i circumstància, al principi del nostre caminar és difícil aquesta pràctica, però hem de recordar que millor és prevenir que lamentar . Jesús ens va convidar a seguir-sempre, Jesús li va dir a un home que anava després del cos inert del seu pare, "deixa que els morts enterrin els seus morts i Segueix-me" ... No és que Jesús no comprengués el dolor per la pèrdua d'un ésser volgut, Jesús li estava donant ànims, ja que Ell vol que siguem lliures de tot lligam i el dolor ho és.
Jesús li estava dient ... Tingues ànim ... "jo sóc la Font de la qual brolla la vida".
Lentament Jesús va polint en nosaltres un nou caràcter perquè "El que està amb Crist, Nova Criatura és; Les coses velles passar, heus aquí totes són fetes NOVES".
Posant a Jesús al capdavant de la nostra vida, Ell sabrà donar-nos el caràcter necessari per enfrontar la situació més adversa que haguem enfrontar, només Jesús pot donar-nos la Temprança i la saviesa per guiar el nostre actuar. El Veritable Cristià permeti que Jesús sigui qui li guiï.
El Veritable Cristiano comprèn que no és capaç per si mateix d'enfrontar els revessos de la vida.

Per als cristians de cor.

Properament ...